1 Habitatge públic. Penalització de l’especulació

Penalitzar l’especulació. Promoció real de l’habitatge de lloguer públic a preu accessible.

• Augment dràstic de l’IBI (Impost de Béns Immobles) per als pisos buits, segones i terceres residències.
• Parc de lloguer públic fora del mercat, garantir habitatge al 20% de renda disponible.
• Destinar recursos a l’adquisició de sòl i habitatge públic. Aturar requalificacions i permutes que facin perdre sòl que cal per destinar a lloguer.
• Requisició i rehabilitació d’habitatges buits. L’Administració ha de garantir en primer lloc el dret a l’habitatge, si cal obligant al lloguer dels immobles buits.
• Límit als lloguers. Mentre no es puguin garantir llocs de treball dignes, el preu del lloguer ha de ser limitat a preus de lloguer social, en cap cas l’administració ha de compensar als propietaris regalant diner públic a mans privades.
• Moratòria per a lloguers i hipoteques de famílies a l’atur o ingressos per sota del llindar de la pobresa (entès com el 50% del salari mitjà). Aturar els desnonaments.
• Persecució real i efectiva, també per via penal, de l’assetjament (l’anomenat ‘mobbing‘) dels propietaris als llogaters de renda antiga, preveure fortes sancions dissuassòries, incloses expropiacions.
• Que l’Ajuntament es personi com acusació particular en els casos d’assetjament.
• Establiment de mecanismes de gestió pública i comunitària del parc de lloguer públic, creació d’un consell públic amb participació real dels i les veïnes en la presa de decisions i establiment de prioritats.